![](\"https:\/\/realitatificcio.com\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/portada-web-192x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Diuen que a la vida has de tenir fills, plantar un arbre i escriure un llibre com a experi\u00e8ncies recomanables abans de morir.<\/p>\n
Personalment sempre he pensat que aquesta afirmaci\u00f3 est\u00e0 mal plantejada. Com amb tot a la vida, nom\u00e9s s\u00f3n experi\u00e8ncies recomanables si formen part dels teus objectius, si tens ganes, il\u00b7lusi\u00f3 i capacitat d\u2019esfor\u00e7 per complir-los, i responsabilitat per assumir-los.<\/p>\n
Per exemple, tenir fills. Sens dubte \u00e9s una experi\u00e8ncia incre\u00efble si la teva il\u00b7lusi\u00f3 \u00e9s ser pare o mare. Si no \u00e9s aix\u00ed, millor que ho reflexionis molt b\u00e9 abans de fer el pas, pel teu b\u00e9 i el del futur nad\u00f3.\u00a0 De ganes te n\u2019ha de sobrar i has de tenir clar que, en major o menor mesura, et suposar\u00e0 un esfor\u00e7 durant anys (en temps, en emocions, en diners…).\u00a0 Tamb\u00e9 \u00e9s molt important decidir-se en el moment adequat, potser quan ja has cremat altres etapes, quan tens el temps i la maduresa suficient que et permetr\u00e0 educar el teu fill adequadament. I quin \u00e9s el moment idoni? El que t\u00e9 de bo \u00e9s que no hi ha regles establertes, simplement ho sabr\u00e0s. I finalment, la teva responsabilitat com a pare o mare d\u2019estimar, educar, respectar i cuidar el \u2018teu\u2019 fill o filla durant anys. La recompensa? Per a mi, el tresor m\u00e9s gran del m\u00f3n: l\u2019experi\u00e8ncia de ser pare.<\/p>\n
Per tant, entenc que l\u2019experi\u00e8ncia recomanable no hauria de ser \u2018tenir fills\u2019, sin\u00f3 \u2018ser un bon pare o una bona mare\u2019.<\/p>\n
Pel que fa a plantar un arbre, passa quelcom molt similar. Fa temps vam anar a sopar a casa d\u2019uns amics i a l\u2019hora del caf\u00e8 ell va confessar-me molt satisfet: \u201cJa he plantat un arbre<\/em>. Objectiu complert!\u201d<\/em> -I per dins vaig pensar: I quin objectiu \u00e9s plantar un arbre?- No m\u2019entengueu malament, per suposat \u00e9s quelcom positiu, per\u00f2 sembla que t\u00e9 m\u00e9s sentit pensar, \u201cplantar\u00e9 un arbre i el regar\u00e9 i cuidar\u00e9 fins que s\u2019adapti a la terra i al clima, creixi i doni els seus fruits\u201d.<\/p>\n Al jard\u00ed de casa tenim un llimoner i una olivera, que no vaig plantar jo ni la meva dona, sin\u00f3 que ho va fer un jardiner. Per\u00f2 nosaltres ens cuidem de regar-los, abonar-los, desparasitar-los, i \u00e9s un orgull veure\u2019ls cr\u00e9ixer i recollir els seus fruits. Creieu que em preocupa el fet que no l\u2019hagi plantat jo? Penso que l\u2019experi\u00e8ncia recomanable en tot cas hauria d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 del simple acte de \u2018plantar un arbre\u2019.<\/p>\n Aquest mateix exemple tamb\u00e9 serveix amb els fills. Creieu que per uns pares importa si han parit el seu fill o l\u2019han adoptat? Quan ja el tens a casa, \u00e9s el \u2018teu\u2019 fill@. I comen\u00e7a l\u2019aventura de ser pares!<\/p>\n I l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019escriure un llibre? Sincerament crec que escriure un llibre sempre ha de ser una conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s que no pas una experi\u00e8ncia recomanable. Una conseq\u00fc\u00e8ncia de qu\u00e8? D\u2019uns coneixements que vols transmetre, d\u2019unes viv\u00e8ncies que vols compartir, d\u2019un conte per fer somniar, d\u2019una hist\u00f2ria per fer volar la imaginaci\u00f3, d\u2019uns poemes, d\u2019unes imatges, …<\/p>\n Per\u00f2 asseure\u2019s davant de l\u2019ordinador amb l\u2019\u00fanic objectiu \u2018d\u2019escriure un llibre\u2019… Crec que l\u2019experi\u00e8ncia recomanable en tot cas hauria de ser \u2018si tens quelcom per explicar o mostrar, escriu un llibre\u2019.<\/p>\n LA FAM\u00cdLIA: REALITAT I FICCI\u00d3<\/strong>, \u00e9s fruit d\u2019una conseq\u00fc\u00e8ncia: una necessitat moral i de principis.<\/p>\n Uff!, moral i principis… dos conceptes que al llarg de la hist\u00f2ria han fet c\u00f3rrer molta tinta, per\u00f2 en realitat \u00e9s m\u00e9s senzill del que es pot pensar. Simplement acaben sent aquelles normes que regeixen la nostra vida i el nostre comportament envers els altres. Aquelles normes que cada un considera m\u00e9s adequades, i amb les quals alguns pares eduquem els nostres fills: la veritat, l’honestedat, l’honradesa, la toler\u00e0ncia, la humilitat, la generositat, la igualtat, el respecte, el comprom\u00eds, \u00a0l’esfor\u00e7 i l\u2019autocr\u00edtica, entre moltes altres.<\/p>\n Tot i que pugui resultar obvi el que us acabo d’exposar, crec que no est\u00e0 de m\u00e9s deixar-ho clar des de l\u2019inici, ja que si hi hagu\u00e9s m\u00e9s gent amb moral i principis, molts conflictes que sorgeixen en el dia a dia de les nostres vides, no es produirien mai.<\/p>\n El llibre narra la hist\u00f2ria de la Ge\u00f2rgia, una noia que des que t\u00e9 \u00fas de ra\u00f3 s\u2019ha descrit a si mateixa com una apassionada de la fam\u00edlia per\u00f2 que per circumst\u00e0ncies de la vida ha hagut d\u2019assumir canvis sobtats en el seu entorn familiar que l\u2019han fet reflexionar i adaptar moltes creences personals.<\/p>\n Explica els conflictes familiars sorgits al voltant d\u2019una her\u00e8ncia, que comen\u00e7a mesos abans de la mort de l\u2019avi Antoni i que, uns mesos despr\u00e9s, acaba amb una ruptura familiar molt dif\u00edcil de reparar.<\/p>\n Durant el llibre la Ge\u00f2rgia, una de les principals afectades de la hist\u00f2ria juntament amb la Clara, la seva mare, narra en primera persona la seva visi\u00f3 dels fets. Uns fets que li van canviar la vida, ja que de la nit al dia va perdre un dels seus tresors m\u00e9s apreciats: part de la seva fam\u00edlia. De la nit al dia, va veure com gent que considerava de confian\u00e7a, gent amb la que havia crescut, gent amb la qual havia rigut i plorat, gent amb la qual havia celebrat multitud d\u2019aniversaris, festes, sopars, … de cop no la coneixia.<\/p>\n LA FAM\u00cdLIA: REALITAT I FICCI\u00d3<\/strong> \u00e9s una hist\u00f2ria novel\u00b7lada que no est\u00e0 basada en personatges reals concrets. La seva trama est\u00e0 inspirada en un compendi de diversos casos \u00a0reals viscuts en el meu \u00e0mbit professional i en l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019altres companys advocats i economistes, sent la hist\u00f2ria i els personatges totalment ficticis. \u00a0Qualsevol semblan\u00e7a amb la realitat \u00e9s pura coincid\u00e8ncia.<\/p>\n A partir d\u2019aquesta hist\u00f2ria, es pret\u00e9n aportar unes viv\u00e8ncies i reflexions sobre \u2018la fam\u00edlia\u2019 en les diferents etapes i circumst\u00e0ncies de la vida i, m\u00e9s concretament, davant d’una her\u00e8ncia.<\/p>\n Si no heu viscut mai un proc\u00e9s d’acceptaci\u00f3 d’her\u00e8ncia conflictiu, possiblement a mesura que aneu llegint les p\u00e0gines seg\u00fcents pensareu que aquestes situacions no es solen produir a la vida real. De veritat us dic, que m’agradaria poder donar-vos la ra\u00f3. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n Davant d’una her\u00e8ncia, determinat tipus de persones (m\u00e9s de les que us pugueu\u00a0 imaginar), mostren la seva veritable personalitat, anteposant els seus propis interessos econ\u00f2mics per davant de cap consideraci\u00f3 envers el seu entorn m\u00e9s proper: la fam\u00edlia. Gent que en una her\u00e8ncia veu la soluci\u00f3 econ\u00f2mica a la seva vida o a la dels seus fills, sense caure en el fet que en la majoria dels casos s\u00f3n simples solucions temporals.<\/p>\n Sento dir-ho, per\u00f2 en aquesta vida no hi ha f\u00f3rmules m\u00e0giques. Una frase molt bona de Andrew Carneige ho resumeix a la perfecci\u00f3: Qualsevol cosa en aquesta vida que valgui la pena tenir, mereix que es treballi per ella<\/em>.<\/p>\n Personalment crec que l\u2019\u00fanic que pot solucionar-te la vida ets tu mateix, aconseguint el que m\u2019agrada anomenar com \u2018pau interior\u2019. \u00c9s aquella sensaci\u00f3 que tot rutlla a la teva vida, perqu\u00e8 tu fas que rutlli. I com s\u2019aconsegueix? Amb el teu esfor\u00e7 diari per cuidar-te a tu mateix (en l\u2019\u00e0mbit f\u00edsic, intel\u00b7lectual, emocional i espiritual), per ser un bon marit\/esposa, un bon pare, un bon amic, un bon professional, amb optimisme, moral i principis, i amb la convicci\u00f3 que res dura per sempre i, per tant, hem d\u2019estar preparats pels canvis que ens pugui deparar la vida.<\/p>\n En aquesta vida D\u00e9u reparteix les cartes, per\u00f2 som nosaltres els que les hem de saber jugar. I el que ens diferencia a uns i als altres \u00e9s la forma de jugar la partida de la nostra vida. Fa temps vaig llegir una frase de Jim Rohn que deia: El mateix vent bufa per a tots, el dels desastres i el dels \u00e8xits, el que canvia \u00e9s el dest\u00ed que li fixem al nostre veler. <\/em><\/p>\n Encara que la hist\u00f2ria que us explicar\u00e9 pugui semblar un conflicte familiar a\u00efllat, aquestes situacions se solen produir m\u00e9s sovint del que us pugueu imaginar.<\/p>\n Us proposo un exercici. Creieu que la vostra fam\u00edlia podr\u00eda trencar-se per motius econ\u00f2mics sorgits en un proc\u00e9s d’her\u00e8ncia? Reconec que si aquesta pregunta me l’haguessin fet fa uns anys, amb tota la innoc\u00e8ncia (o inconsci\u00e8ncia), la meva resposta segurament hagu\u00e9s estat: NO. Actualment el que us diria \u00e9s: DEP\u00c8N.<\/p>\n De qu\u00e8 dep\u00e8n? Dep\u00e8n de les persones que tu consideris com a \u00abmembres de la teva fam\u00edlia\u00bb. Tots teniu clar qui forma part de la vostra fam\u00edlia? No, no, no m’he tornat boig. Penseu-ho durant un minut… tic-tac, tic-tac, tic-tac… De veritat, \u00e9s important que us prengueu el vostre temps. No hi ha pressa. Ho teniu? Estic segur que si ara mateix pos\u00e9ssim en com\u00fa el concepte de fam\u00edlia de cada un de vosaltres, la majoria de definicions serien diferents:<\/p>\n . Alg\u00fa diria: – La meva parella i els meus fills.<\/em><\/p>\n . Altres: – Els meus avis, pares i germans. Ah, i els tiets \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 i cosins!<\/em><\/p>\n I els cosins segons? I les parelles respectives?<\/p>\n . Potser podr\u00edeu pensar: – Totes aquelles persones que \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 porten la mateixa sang que jo.<\/em><\/p>\n I si heu adoptat un fill? I les parelles dels germans\/es? \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 I si la teva mare es va divorciar i s’ha tornat a \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 ajuntar amb un altre home, aquest home forma part de la teva fam\u00edlia?<\/p>\n . O: – El meu millor amic<\/em>.<\/p>\n . Tamb\u00e9: – La meva comunitat religiosa.<\/em><\/p>\n etc…<\/p>\n Evidentment, totes les definicions son v\u00e0lides i dependran de les circumst\u00e0ncies de cada persona, de la societat en la qual viu, de les seves creences i cultura, etc…, i segurament, tamb\u00e9 de la seva moral i principis (ja hi tornem a ser amb aquestes dues parauletes…). Possiblement ens costaria posar-nos d’acord.<\/p>\n Ara us ho pregunto d’una altra forma: Quin tipus de persones voleu que formin part de la vostra fam\u00edlia? … i alg\u00fa em dir\u00e0: – Com? Per\u00f2, podem triar?<\/em> Evidentment que s\u00ed. M\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol definici\u00f3 jur\u00eddica, sociol\u00f2gica o religiosa, tu ets el que tria qui vols i qui no vols que formi part de la teva vida. Nom\u00e9s dos consells:<\/p>\n . Procura sumar m\u00e9s que no pas restar.<\/p>\n . Assumeix les \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 teves responsabilitats adquirides (per \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 exemple, com a pare\/mare, tutor, etc…).<\/p>\n Us dono unes idees. Vull que formin part de la meva fam\u00edlia:<\/p>\n a) Aquelles persones que m\u2019estimo, i noto que m\u2019estimen.<\/p>\n b) Aquelles que, portant o no la mateixa sang, estan al meu costat quan les necessito.<\/p>\n c) Aquelles que saben escoltar sense jutjar-me.<\/p>\n d) Aquelles que saben compartir.<\/p>\n e) Aquelles que s’alegren de totes les coses bones que em passen a la vida, sense enveges ni cr\u00edtiques.<\/p>\n f) Aquelles que s\u00f3n honestes i honrades.<\/p>\n g) Aquelles que s’equivoquen, per\u00f2 saben rectificar i disculpar-se.<\/p>\n h) Aquelles que accepten les disculpes de cor i sense ranc\u00fanies.<\/p>\n i) Aquelles que valoren m\u00e9s la qualitat del temps que passem junts, que no pas la quantitat d’hores, \u00a0etc…<\/p>\n Per tant, a la pregunta de si realment una fam\u00edlia pot trencar-se per motius econ\u00f2mics?\u00a0 La meva resposta \u00e9s que tot dep\u00e8n de com hagis definit la teva fam\u00edlia. Tu decideixes. Com veureu, la protagonista de la nostra hist\u00f2ria tamb\u00e9 va haver de decidir.<\/p>\n Per suposat, hem de tenir en compte que des del moment que la fam\u00edlia est\u00e0 formada per persones diferents, cada una amb la seva forma de ser i els seus propis interessos, el m\u00e9s probable \u00e9s que, a vegades, puguin sorgir conflictes entre elles. El fet de si la fam\u00edlia s\u2019acabar\u00e0 trencant o no, dependr\u00e0 principalment de si els implicats tenen:<\/p>\n -Una moral i principis ferms i adequats (un altre cop…),<\/p>\n -Voluntat d\u2019arribar a un acord benefici\u00f3s per les dues parts (all\u00f2 del Win-Win<\/em>)<\/p>\n -Ganes de comunicar-se.<\/p>\n El que tinc clar \u00e9s que la fam\u00edlia \u00e9s un gran tresor que s’ha de mantenir i cuidar dia rere dia, i moltes vegades nom\u00e9s el temps et dir\u00e0 qui mereix formar-ne part i qui no.<\/p>\n La fam\u00edlia: realitat i ficci\u00f3?<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Diuen que a la vida has de tenir fills, plantar un arbre i escriure un llibre com a experi\u00e8ncies recomanables abans de morir. Personalment sempre he pensat que aquesta afirmaci\u00f3 est\u00e0 mal plantejada. Com amb tot a la vida, nom\u00e9s s\u00f3n experi\u00e8ncies recomanables si formen part dels teus objectius, si tens ganes, il\u00b7lusi\u00f3 i capacitat … <\/p>\n